Veure les darreres entrades:

Vinaròs, a la comarca del Baix Maestrat, és la més septentrional de les poblacions costaneres del  País Valencià, i coincideix amb Guardamar en què són dos llocs on es pesquen dels més exquisits llagostins del Mediterrani occidental. El passat 1 d’abril, la nostra alcaldessa i el seu homòleg vinarossenc varen signar un conveni per tal que els dos municipis promocionen conjuntament este marisc tan apreciat. Ara bé: el que molts ignoren és que eixa connexió entre Vinaròs i Guardamar no és  només d’ara, sinó que va donar-se ja fa temps. El meu amic Josep Verdú, experimentat home de mar, i per altra banda soci de la nostra entitat (La Gola del Segura), tingué l’amabilitat i l’agudesa d’assabentar-me d’este fet.

A Guardamar s’ha pescat llagostí des de temps immemorial, però no d’una manera intensiva com ara. La xàvega, técnica tradicional i habitual de pesca del nostre litoral, la pràctica de la qual necessitava molts pescadors, n’agafava només alguns exemplars escassos, junt a d’altres espècies de la nostra costa.

Va ser el contacte entre mariners de Guardamar i mariners de Vinaròs, en el llarg periode de servei militar de llavors, com els nostres paisans varen conéixer que el llagostí podía ser capturat més massivament i amb menys esforç  simplement usant els tipus d’embarcació i les xàrxies idònies. Això va ser cap a la década dels anys 20 del passat segle. A Vinaròs s’usava el llaüt i un tipus d’art més espessa. Convidats pels d’aquí, uns quants vinarossencs varen fer un primer viatge per terra a Guardamar per conéixer la costa. Després vingueren dos llaüts per mar, s’estigueren un temps pescant en front de la gola del Segura (tenien experiència en pescar en fons sorrencs i fangosos, que són els que vol el llagostí) i comprovaren que la cosa funcionava de meravella. El nostres pescadors, en conéixer la nova técnica, s’aplicaren ràpidament i començàren a substituir les xàvegues i les reclares per llagostineres, que en realitat són bots oberts i que només demanen el treball de dos hòmens. Estes llagostineres les feia un mestre d’aixa que hi havia a l’illa de Tabarca, Pomares, home hàbil per a construir tot tipus d’embarcació. També hagueren d’adquirir noves arts (malla del 8 i fil del 2), que en aquell moment només es venien a Barcelona en tres cases: Julià, Fabra i Ribó. Amb estes novetats s’aconseguia una pesca més abundant del llagostí en la seua temporada, la seua comercialització a bon preu en els pobles de la comarca, i així es començà a consolidar el seu prestigi gastronòmic.

I no solament esta  novetat. Pareix que totes els avanços en les tècniques de pesca al nostre poble vingueren del nord, des del cap de Roses, per tota la costa catalana i valenciana, gràcies als contactes que els nostres joves mariners feien amb els seus companys durant el servei militar i parlant tots la mateixa llengua.

Autor: Francesc Aracil i Pérez



  1. Ja que estas aqui, vols deixar un comentari?





Warning: require_once(/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php): failed to open stream: Permission denied in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441

Fatal error: require_once(): Failed opening required '/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php' (include_path='.:/usr/lib/php5.6') in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441