Veure les darreres entrades:

Fa uns dies ens van presentar la “Pataca de Vistabella” al restaurant Rafel lo Cristalero. Aquest mateix dia i amb un sac de tan benvolgut tubercle, vaig decidir que faria una recepta per aquests dies que fa més fresca: la “purrusalda“, molt popular a les zones de Navarra i país Basc.

Haig de remarcar que la meva passió per la gastronomia i la cuina, ve de la mà de la meva àvia i la meva mare, una pel gust pels fogons i per part de mare per haver-se dedicat molts anys a l’hostaleria com a gerent de diversos restaurants, tenint també una bona mà a l’hora de posar-se a cuinar. Així que no podia ser d’una altra manera, a poc a poc i per afició en ocasions o per la necessitat diària d’alimentar-me, em vaig submergir al meravellós món de la cuina i la gastronomia.

No, em considero cuiner, només un aficionat que experimenta amb els fogons de la seua casa en moltes ocasions per fer gaudir tant a la meua família com als meus amics de l’art del bon menjar. Això si, sempre aprenent dels grans professionals de la cuina; els meus mestres podria dir, amb els quals per sort comparteixo moments enriquidors.

Una vegada deixada clara la intenció, anem als fogons!

Ingredients:

- Alls porros
- Pastanaga
- Pebre negre
- Bacallà salat
- Pataca de Vistabella
- Oli d’oliva
- Aigua
- Sal

Totes les verdures fent “xup xup”

Com deia la “purrusalda” és un plat popular de Navarra i algunes zones del País Basc. Molt senzilla d’elaborar, amb agradable e inconfusible sabor. Prendrem en una cassola oli d’oliva, (en aquest cas vaig utilitzar un oli verge de la Cooperativa Cervol de Traiguera) piquem dos alls porros i tres pastanagues.

Escalfem una mica l’oli e incorporem les pastanagues primer, que vagin “pochant” (coure-les però amb oli). Després incorporem l’all porro i tirarem una mica de sal perquè suïn les verdures i no se’ns cremen, tot ho farem a foc mitjà.
Una vegada pochades notarem l’aroma del porro intens, afegim una mica de pebre negre recentment mòlt e incorporem el bacallà salat en xicotets trossos (molt menuts) sense dessalar. Ho mantindrem a foc baix durant uns quinze minuts.

Passat el temps agreguem l’aigua i ho portem a ebullició, aleshores li toca el torn a les pataques, chascades com per a estofat, rectifiquem de sal si fos necessari i esperem que es facin les pataques, moment en el qual ja tenim el plat fet.

La “Pataca de Vistabella” li va donar un toc especial a aquest plat, un sabor suau on es nota la qualitat de la pataca, doncs la fècula va espessir el brou en el seu just punt, donant-li aquest sabor a una recepta que mai passa de moda.

I amb un bon vi, ja tenim un plat de cullera preparat llest per menjar!

Bon profit amics!



  1. gisela-nohihanous on dimecres 21, 2012

    Quants records aquest plat… jo no el coneixia com a purrusalda, però és molt semblant a l’estofat de patates que em feia la meva iaia quan era petita

  2. Marc Prades on dimecres 21, 2012

    Jo tampoc el coneixia! Txema és el que ens sorprèn amb les receptes. El vaig tastar i ideal per a estos dies de fred!




Warning: require_once(/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php): failed to open stream: Permission denied in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441

Fatal error: require_once(): Failed opening required '/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php' (include_path='.:/usr/lib/php5.6') in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441