Veure les darreres entrades:

Diu la cançó “En la sierra de Cazorla nace el Guadalquivir” i just d’aquestes terres, recupero un plat tradicional que vaig descobrir fa anys en l’altre extrem de la península.

La recepta en qüestió, no és més que un d’aquells plats que es feien en moments difícils al camp, unes vegades al costat dels extensos camps d’oliveres i altres a l’horta o al costat d’una cuina amb olor de llenya a primeres hores de matí. Amb els anys vaig tenir la sort de viatjar per aquelles terres: Cazorla, La Iruela, Quesada i Peal de Becerro, provant aquesta exquisidesa que en rara ocasió pot un degustar als restaurants.

Però la veritat és que el gust de la primera vegada que vaig menjar talarines no s’oblida, i com els que feia Manuela mai vaig provar altres. Així que vaig recuperar la recepta i després de moltes variacions, avui us deixo la que vaig fer el cap de setmana passat amb la qual vaig sortir triomfant d’una taula per a quinze comensals.

Es pot fer amb pollastre i conill, costella de porc o vedella, però aquesta vegada vaig utilitzar ànec de la Granja Luisiana de Deltebre.

Ingredients necessaris:

- Ànec sencer de la Granja Luisiana
- Ceba
- Alls
- Pebrot verd
- Tomàquet
- Mongeta tendra
- Pebrots vermells secs (nyores)
- Comins
- Pebre
- Bitxo
- Oli
- Farina
- Aigua
- Sal

Tots els pasos detalladament

Buscarem un recipient fondo o cassola de fang e incorporem l’oli, (en aquest cas faig servir un mono-varietal Farga verge extra de la Cooperativa Cervol de Traiguera-Rossell), ja que és un plat de terres de bon oli. Primer es fregeix, per separat, els alls (sense pelar) i uns pebrots secs vermells (nyores), i s’aparta. En el mateix oli fregirem l’ànec trossejat en porcions de mida mitjana, quan estigui daurat el retirarem i reservem.

Es fa un sofregit posant els següents ingredients amb aquest ordre: ceba ben picada, pebrot verd tallat a trossos mitjans i tomàquet ben ratllat, (en el cas del tomàquet vaig utilitzar tomata de penjar de L’Hort d’Aigua-Oliva). Ara és el moment de picar els alls i les nyores al morter, un cop ben picats els incorporem al sofregit. Deixem dos minuts i afegim l’ànec i la mongeta verda.

És el moment de tirar els comins, el bitxo a gust, aigua fins a cobrir i rectificar de sal, tot això amb foc fort. Alhora es fa una massa d’aigua, farina i sal, i s’expandeix fins que quede fina, però consistent. Aquestes coques les anirem afegint al guisat, trencant una a una als pocs segons de incorporar. Deixarem a foc mitjà durant 25 minuts i després que reposi fins l’hora de dinar.

Per fí, a reposar i a dinar!

De sabor interessant, l’ànec desprèn el seu greix i li dóna un toc fi que es combina amb els gustos de la terra i ens porta a èpoques passades de guisats fets amb amor i tranquil·litat.



  1. Ja que estas aqui, vols deixar un comentari?




'