Veure les darreres entrades:

Quan pensem en Astúries ens ve al cap la fabada i la sidra, i ho hem comprovat, ja que hem passat una setmana a #asturiasparaisoinfinito, una terra on el sector primari i el turisme tenen molt de protagonisme. Els asturians mostren molt d’interès amb el producte propi: tant a les tendes menudes com als restaurants, on s’explota el producte autòcton.

I com a gastrovictimes que som, hem absorbit de la seua gastronomia. A les tendes locals ens hem trobat amb l’amabilitat dels regents que ens explicaven la procedència i l’elaboració dels productes, que elegir i també que visitar. Vam emportar-nos paté d’eriçó, un producte amb molt de pes a la gastronomia costera, on fins i tot es dediquen unes jornades gastronòmiques, i també paté de musclo, pa típic asturià, conegut com borona, un pa amb molta molla (perfecte per sucar els caldos), i amb una crosta molt consistent i xoriç roig. També era molt típic el pack per cuinar fabada envasat al buit, on s’inclou faves, xoriç, cansalada i botifarra. Unes tendes que ens han recordat a les nostres Botigues Mira que bo!

Encara que siga un tòpic, has de tastar la fabada asturiana

Dels restaurants cal destacar la quantitat/preu: menús econòmics, bons i amb abundància, en els que sempre hi havia oferta de plats típics del Principat: fabada, fabada amb cloïsses, pote, cachopo, arròs amb llet, etc.. Ens va agradar molt la idea de servir els plats de cullera amb una cassola, que te poden servir la quantitat desitjada.

La fabada amb cloïsses, més fina que l’asturiana

Els formatges també es mereixen un apartat. És molt gran l’oferta que existeix, des del conegut formatge de Cabrales o el de “mamiella“. A nosaltres ens van recomanar Afuega’l Pitu, un formatge cremòs i bastant sec, poc salat i amb sabor a curat o semi-curat. Esta tradició formatgera es deguda a que la majoria de cases tenen al camp vaques i ovelles.

Un descobriment recomanat: Afuega’l Pitu

I per últim sempre ens ha acompanyat la sidra, tot un art a l’hora d’abocar, i per als que no tenen pràctica feien servir a “Isidrin“, un simpàtic objecte el prototip d’asturià (amb un bigot molt gros), que abocava sidra polsant un botó. Ens van contar que per a que la la sidra estigués viva, s’havia d’abocar i beure ràpidament el culet.

El simpàtic Isidrín: “escanciador” oficial de sidra

El Principat d’Astúries ens ha enamorat, tant el territori, el seu paisatge, i la gent, i sobretot la seua gastronomia, amb uns plats molt tradicionals que s’han guanyat una fama mundial.



  1. Ja que estas aqui, vols deixar un comentari?





Warning: require_once(/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php): failed to open stream: Permission denied in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441

Fatal error: require_once(): Failed opening required '/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php' (include_path='.:/usr/lib/php5.6') in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441