Veure les darreres entrades:

Avui dilluns, segur que la gran majoria heu fet “dia de mona“, és a dir, anar a la típica caseta de camp, el poble de la nostra infància o avantpassats a fer una paella, torrada en els amics i en acabar menjar la mona.

Este fet ve d’una tradició que el Diumenge de Pasqua o la Pasqua Florida, el padrí o el iaio regalaven una mona al fillol i néts en acabar la missa, i el Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin una colla o dos o tres famílies a menjar la mona de Pasqua, per sort, son tradicions que encara perduren en el temps, i que gràcies a que s’ha après des de menut, pareix que té un llarg camí.

Llarga vida a la mona de Pasqua!

I així és, recordo que cada any, igual que els panellets, fèiem la nostra pròpia Mona de Pasqua a l’escola, deixàvem que s’unfles la massa, portàvem els ous i la decoració de casa i fer la mona era tot un joc. Des de les típiques mones rodones i una vegada més avançada l’edat, fèiem fins cocodrils o mones amb pareguts fàl·lics…si, divina adolescència!

L’ou es posa com un símbol de la resurrecció primaveral, quan tot comença a florir i els animals a fer els seus nius per tornar a la vida. En este fet, que nosaltres anem al camp en la colla, fem un homenatge a la verdadera mare, la mare naturalesa!

Al nostre territori la mona típica és amb dos ous o un ou (mico, que és per als xiquets), i li fiquem anisets i algunes al sortir del forn unes plomes i un pollastre (com veieu tot és mou al voltant de l’ou). Per Catalunya esteu més acostumats a vore les mones de xocolate, que últimament son tant populars amb personatges de moda com futbolistes o dibuixos animats, d’esta forma s’atrau més l’atenció dels més llépols, els xiquets!

De la llanda de l’esquerra la primera per l’esquerra! Quines mans que teniu, xe!

Nosatres també l’hem volgut tastar, i com no vam anar al Forn de Ca Massita per anar-mon de Pasqües, però vam endur-nos una farinada de crema (la curiositat ens va matar, ja que som més de mona, però si no se prova no se sap si es bo!). El forn feia olor a festa, a il·lusió a vacances, tothom anant a recollir la seua tradició per anar-se’n a fer les Pasqües!

Que dure la primavera!



  1. Ja que estas aqui, vols deixar un comentari?





Warning: require_once(/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php): failed to open stream: Permission denied in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441

Fatal error: require_once(): Failed opening required '/homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-content/themes/magazeen/footer.php' (include_path='.:/usr/lib/php5.6') in /homepages/21/d353801968/htdocs/wordpress/wp-includes/template.php on line 441