Veure les darreres entrades:

Un dels primers Mira que bo! que vaig fer va ser a Les Moles, però no va ser un programa normal, vam necessitar dos programes (1 hora) per poder explicar tot el menú degustació que aquell any, el 2011, complia la majoria d’edat, 18 anys, i ja hem van sorprendre: 18 anys, 18 plats!

1r Programa 2011

http://www.youtube.com/watch?v=QE5HDeaw1wc

2n Programa 2012

El menú degustació 2011 hem va sorprendre, segur que com a quasi tots per què es començava pel compte, és a dir, et menjaves el compte, si, el compte!, i després cafè, copa i puro, com a les bones entaulades! Però res és el que pareix, un dels factors que té Les Moles, i personalment m’encanta, es que et sorprèn sempre, veus el nom del plat i res és el que pareix. Aleshores el compte estava fet amb una neula, la copa era un brou de verdures aromatitzat i servit amb una botella de whisky, el puro era un caneló cruixent de pebrot escalivat servit amb un cendrer i el cafè un capuccino de carxofa. Comencem bé no? Com a senyors! ;)

Cafè, copa i puro

Començar així ja et quedes impressionat, i després agreixo molt a Les Moles per aprendre tant productes del territori: des del apreciat xocolate CREO que gràcies a conèixer tant amic ens hem fet de Xavi, la tonyina de l’Ametlla de Mar, formatges del Matarranya, a part del de Catí que tant coneixem, carn de cabra salvatge i molt més que tenim a l’abast, però que moltes vegades, al ser del “terreno” no els valorem.

La filosofia de Les Moles la tenen molt clara: productes que estiguen a uns 80-100 quilòmetres a la redona, és a dir, el que coneixem com el famós territori. Vivim a terres de cruïlla on els de València no ens fan cas, els de Barcelona i Saragossa tampoc, i cada dia estem més apartats, però si mirem la importància històrica que ha tingut este territori (Tortosa i el seu Renaixement, Peníscola i el Papa Lluna, Morella i la importància com a ciutat estratega) el paisatge que tenim: Terres de l’Ebre (declarada com a Reserva de la Biosfera, la Tinença de Benifassà, la Serra d’Irta, els Ports de Tortosa-Beseit, i el paradís del Matarranya); i sobretot, on Les Moles ha tret partit ha sigut a la riquesa gastronòmica, com diuen en 80 quilòmetres a la redona tenim uns productes de molta qualitat i molt variats: tòfona, bolets, carn, peix, llagostins, olis, vi, arròs, xocolata, hortalisses, i un llarg etcètera, que amb molta imaginació, ganes i sent coneixedors de les tradicions, li han donat una volta a tot per fer de la gastronomia un joc. Res és el que pareix però a part està boníssim!

I el segon programa va ser el 2012, ja quedava poc per a que Mira que bo! com a programa de televisió s’acabés, però en el poc que feia que estàvem, Les Moles ja era un clàssic i un dels programes més esperats. Com a novetat hi havia l’hort ecològic. Que és un hort ecològic? El que sempre han tingut els nostres iaios: es planta verdura de temporada, es recull quan toca i així ja tenen les verdures per a la cuina (molta importància al calendari llunar), i la resta serveix per abonament de nou per a l’hort. Una roda que es converteix sostenible. La consciència ambiental la tenen molt clara, un altre punt a seguir!

El procès rodó de l’hort ecològic de Les Moles. Fotografia: Núria Itarte

1r Programa 2012

2n Programa 2012

I també van començar a elaborar vins, vins de varietats s’elaboraven a Ulldecona sobre els anys 60, una altra forma de reviure la gastronomia i les tradicions que comporta.

Vi negre de Les Moles: garnatxa peluda i samsó. Fotografia: Núria Itarte

Però la nostra relació en Les Moles no es va acabar amb el programa Mira que bo! El 2012, amb la nostra integració dins d’evadirte!com, va nàixer el Passaport Gastronòmic, i de nou Les Moles va creure en este projecte.

La veritat que sabíem que arribaria l’Estrella Michelín, molt merescuda. Podem estar tots molt orgullosos, ja que gràcies a Les Moles es revaloritza més la nostra gastronomia, ja comencem a sortir al mapa, el boom de les Terres de l’Ebre jo no és només paisatgístic, sinó també gastronòmic.

També és un triomf a la constància, a creure en si mateix, en el seu projecte. Jeroni quan tenia 30 anys va arribar als fogons per casualitat, i va descobrir la seua veritable passió, la cuina, una passió ben reconeguda mundialment.

Des de Mira que bo! volem felicitar a Jeroni Castell, Carme Sauch, Juanjo Roda i tot l’equip i col·laboradors de Les Moles per fer l’Estrella Michelín una realitat.

L’equip de Les Moles ahir de celebració. Fotografía Juanjo Roda

Gràcies per creure en la cuina del territori, en els seus productes i la seua gent. Un exemple de que si que tenim futur!



  1. davidfx on dijous 21, 2013

    Collons quin recorregut. Bon post.

  2. mariola on dijous 21, 2013

    Enhorabona!!!

  3. Marc Prades on dijous 21, 2013

    I el que lis queda! Moltes gràcies David!

  4. Marc Prades on dijous 21, 2013

    Uns artistes que fa anys que fan camí, i poc a poc es reconeix!

  5. Gisela Sanz on dijous 21, 2013

    Quina il.lusió! Brindem amb vosaltres la seva estrella!

  6. Marc Prades on dijous 21, 2013

    Sisi, molt il·lusionant! Sabem que esteu molt contents també!



'